Per designar l'acció de portar alguna cosa amb si sortint d'un lloc es pot fer servir tant el verb emportar-se com el verb endur-se:

M'emporto les claus del cotxe.
Pots endur-te les revistes que vulguis.

Quan aquests verbs s'utilitzen per dir que un menjar o una beguda se serveix expressament perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:

Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se

o bé prescindir del pronom:

Menjar per emportar
Cafè per endur.

Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la construcció pronominal i adaptar el pronom a la persona corresponent. Per exemple:

Us oferim una gran varietat de plats per emportar-vos.
Et proposem una gran varietat de begudes per endur-te.

En aquestes construccions és igualment acceptable en tots els registres l'ús de per a davant de l'infinitiu, d'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental).